CBS GAVÀ

Entrevista a Raquel Moncho, jugadora del Nuoro italià: “Aquí em sentia estancada, sentia que no millorava”

Entrevista a Raquel Moncho, jugadora del Nuoro italià: “Aquí em sentia estancada, sentia que no millorava”

Raquel Moncho Varela, nascuda l’11 de juny del 1994, ha fitxat pel Nuoro de Sardenya i obre una nova etapa com a jugadora de softbol professional a la lliga italiana. Va començar la seva carrera esportiva al FC Barcelona de beisbol (actualment CB Barcelona), on va jugar quatre anys, fins que va canviar-se al Projecte de Softbol Gavanenc, on ha jugat fins avui en dia. Durant els anys que ha estat al Projecte s’ha alçat amb diversos campionats de Catalunya i d’Espanya, mentre que s’anava convertint en una jugadora fixa en les seleccions espanyoles de diferents categories, seleccions en les quals encara avui en dia hi participa.

 

Què va ser el primer que vas pensar quan et va arribar l’oferta de la Lliga Italiana?

Durant la pretemporada ja havia estat buscant equips per anar-me’n a jugar a fora, ja que em trobava en una situació com a jugadora en la qual sentia que no avançava. Necessitava un plus de motivació que em fes espavilar i que em posés les piles. Sentia que estava com estancada, que no millorava. M’agrada massa aquest esport i odiava sentir-me així. Vaig estar buscant, però quan va començar la Lliga Nacional de Softbol de Divisió d’Honor ja vaig deixar de buscar. Quan em va arribar l’oferta se’m van obrir els ulls. Jo aquí treballava, però m’era igual. Era capaç de deixar-ho tot per anar a viure una experiència així, i és el que he fet. Estic molt contenta de poder venir aquí a Itàlia a jugar. No m’ho vaig pensar ni un moment. Em van dir Itàlia, i vaig dir que sí, i tant que sí.

 

Què n’esperes d’aquesta “aventura” al softbol italià?

N’espero molt. Vull millorar molt com a jugadora i com a persona. Sé que aquesta experiència em servirà molt, sobretot mentalment. Estic molt motivada i tinc moltes ganes de millorar i de donar-ho tot per l’equip. Aquí em sentia estancada, i amb aquesta experiència espero que marxi tot.

 

Com et veus a tu mateixa pel que fa a nivell de joc i tècnica en aquesta lliga?

Jo em pensava que em donarien mil voltes. Quan tu penses en Itàlia penses que les jugadores són ràpides, que tenen molta tècnica al bat, que són molt agressives… pensava que desentonaria una mica, però pel que fa a la tècnica crec que la tinc molt bona. Entrenadores com Maria Fike, Sonia Freitas, Sara Muñoz i Ana Menendez em van ensenyar molta tècnica i avui en dia, gràcies a elles, em considero una jugadora molt tècnica. Tot i això, les companyes estan acostumades a un nivell de joc més alt que jo, però em sento molt còmode.

 

Quines sensacions tens amb l’equip?

Ara que he jugat la copa amb elles estic molt contenta. Som bastants fitxatges i al principi costa, perquè no som un equip complet, però a poc a poc anem fent equip i això és bo. Si ho treballem bé serem molt bon equip. Les companyes són molt simpàtiques i m’han acollit molt bé a l’equip, encara que l’idioma no acompanyi del tot, estic molt contenta.

 

Com ha estat el procés d’adaptació? Com l’has viscut?

Vaig arribar a Sardenya molt il·lusionada, però aquí els entrenaments no havien començat encara. Jo ja portava sis partits de Divisió d’Honor, a més de la Copa Catalunya. Vaig ser de les primeres a arribar i al principi estava a casa sola, sense conèixer a ningú. Em vaig sentir una mica sola al principi, però, ara que ja hem començat, ja estic molt millor. Els primers dies érem 3, ja que la majoria són de pobles de Sardenya. La incorporació de les companyes ha estat molt progressiva, i això m’ha ajudat a anar-me adaptant a elles i a elles a adaptar-se a mi.

 

Què suposa per tu aquesta experiència?

Una millora personal, tant com a jugadora com a persona. Crec que serà una experiència que mai oblidaré i que no vull que s’acabi. Estic molt a gust aquí i tinc moltes ganes d’aportar tots els meus coneixements a l’equip. Vull millorar en tots els aspectes. És la primera vegada que estic i visc sola.

 

Què va ser el més dur de prendre la decisió de marxar a Itàlia?

Per mi prendre la decisió no va ser dur, perquè era una cosa que estava buscant. El que més pena em va fer va ser deixar enrere als meus pares, a la meva parella i, sobretot, a la meva germana, ja que fa molts anys que jugo amb ella. Som germanes però al camp ens compenetrem molt bé. M’hauria encantat poder compartir aquesta experiència amb ella, ja que hem compartit tantes coses, tants moments de tristesa i d’alegria… això va ser el que més em va costar. No m’agrada deixar-la sola a l’equip i de ben segur que és la que més ha notat el buit a l’equip. Tot i això aquesta oportunitat és una molt bona experiència i convido a tothom que tingui l’oportunitat a acceptar-la a tirar-se a la piscina.

 

Quins plans de futur contemples?

No estic pensant en un futur. M’agrada viure el present i vull gaudir l’experiència el màxim possible. L’any que ve m’agradaria poder tornar a jugar aquesta lliga italiana, perquè el nivell és molt alt i és molt divertit. La sensació que se’m queda al cos és massa bona. M’agradaria poder estar alguns anys jugant a Itàlia. Vivint potser no, perquè ho tinc tot a Barcelona, però com que no penso molt en això és una cosa que encara no m’he plantejat. Contemplo el futur a mitjà termini. M’agradaria poder jugar la lliga italiana els màxims anys possibles però tenir-ho tot a Barcelona és difícil. Almenys m’agradaria jugar 3 o 4 anys aquesta lliga italiana, però viure-hi? Llavors ja s’hauria de veure tot.

 

Què és el millor i el pitjor d’aquesta nova etapa de la teva vida?

El millor, sens dubte, és poder dedicar el teu temps a l’esport que t’apassiona i t’agrada i viure la teva progressió com a jugadora des que vaig començar fins ara, és una gran experiència. El pitjor? No li veig coses dolentes a aquesta nova etapa. Sí que és cert que deixo a la meva família lluny, però no ho veig com una cosa dolenta. Això em fa millorar com a persona i em fa ser més autònoma. No li trobo coses dolentes a aquesta etapa de la meva vida. Sí que trobaré a faltar la família, les amigues… però d’Itàlia a Barcelona hi ha una hora d’avió, no és que estigui a l’altra banda del món.

 

Fotografies de Claudio Acquafresca

Raquel Moncho 1



Translate »
Open chat
Hola, ¿en qué puedo ayudarte?