CBS GAVÀ

Un àrbitre és un ésser humà, però és algú que se sacrifica per aquest esport

Un àrbitre és un ésser humà, però és algú que se sacrifica per aquest esport

Popeye 1Adolf Garcia, conegut per tots en el món del beisbol català com a Popeye, és l’àrbitre més veterà en el panorama del beisbol català i nacional. Amb 26 anys d’experiència darrere el Home Plate, aquesta setmana posarà rumb a Bèlgica, on es jugarà la Federations Cup (un dels tornejos més importants a escala europea), i on ell serà un dels àrbitres. Entre tants altres tornejos, en el seu palmarès com a àrbitre cal destacar la seva presència en una edició de la Copa del Món, en deu Copes d’Europa i en un Torneig Preolímpic. Avui parlem amb ell sobre la seva carrera i sobre la feina que tenen els àrbitres en el beisbol.

Com va sorgir l’oportunitat de ser un dels àrbitres de la Federations Cup a Bèlgica?
Funciona per designació dels membres de la Confederació Europea de Beisbol (CEB). Normalment quan ets un àrbitre internacional tens assignats uns tornejos anuals. L’any passat em van designar per anar a València, però també he arbitrat a França, Itàlia o Alemanya. Realment no esculls mai el destí, és la CEB qui et designa on has d’anar i els tornejos que has d’arbitrar.

 
Què significa per tu, tant a escala personal com professional, aquesta experiència?
És un pas més dins de la meva carrera esportiva i per això em preparo i mentalitzo. Personalment és una satisfacció molt gran poder treballar amb altres àrbitres europeus, compartir moments entranyables i sobre tot el treball en equip. Sempre trobes cares conegudes i això m’omple d’alegria.

 
Quina és la rutina d’un àrbitre de beisbol professional?
Bàsicament és entrenar per preparar el cos i la ment. Entrenar sol vol dir sortir a córrer, a caminar… també alguna vegada vas als clubs a veure com practiquen els llançadors, sobretot per treballar la zona de strike. Mirar partits també és un costum molt habitual i molt bona en un àrbitre. Tractes de fixar-te en la col·locació o en alguna possible jugada difícil d’interpretar. És un esport on poden passar moltes coses en un moment i has d’estar ben atent. Una cosa que també ajuda molt és, com amb tota persona vinculada en el món de l’esport, portar una bona dieta equilibrada i descansar. Ajuda molt a preparar un partit.

Quina ha estat la millor experiència professional com a àrbitre?
Poder arbitrar el torneig Preolímpic el 2007 i la Copa del Món el 2009, tots dos disputats a Barcelona. En aquell mundial vaig tenir la sort de complir dos somnis, que eren arbitrar una copa del món i arbitrar a la Selecció Absoluta de Cuba, amb totes les seves figures. A mi mai m’ha agradat presumir de palmarès, però en els 26 anys que fa que arbitro he acumulat molts tornejos i partits. Els tornejos més importants que he arbitrat han estat, entre d’altres: 10 Copes d’Europa, 4 Final Four, 1 Torneig Preolímpic, 1 Copa del Món, 10 Copes del Rei i 3 Tornejos de la MLB, tots ells sumats a les 17 Lligues Nacionals.

Com vas prendre la decisió de dedicar-te a l’arbitratge?
Va ser després dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on vaig veure arbitrar als àrbitres nacionals que normalment m’arbitraven a mi. Em vaig animar perquè m’agradava el que feien i com treballaven. Recordo que vaig començar amb unes bambes blanques pintades amb pintura negra i amb un material que em van proporcionar des de la Federació. Amb el temps, a poc a poc, em vaig comprar el meu material i vaig anar guanyant experiència.

Què significa per tu ser àrbitre?

Significa estar constantment vinculat a l’esport. A poc a poc es va convertint en una manera de viure. Aprens a valorar a les persones des d’un punt de vista més objectiu. Aprens, també, a desenvolupar el sentit de la responsabilitat quan estàs dins del terreny de joc. Fora del terreny sempre és xerra de beisbol i del que ha passat al partit. Tot i això, per mi, el millor de ser àrbitre és poder treballar amb els més petits. Ensenyar tot el que saps i animar-los quan tenen una errada. És una manera molt bonica i gratificant de començar una jornada.

 
Què és el més gratificant? I el pitjor?
El més gratificant, a part de treballar amb els més petits i ensenyar-los valors com el respecte, l’educació o l’esportivitat, són els companys, amics, coneguts i amistats que passen per la teva vida. Tinc la sort de conèixer infinitat de gent de molts països i això m’omple de veritat. I el pitjor? Veure com la gent et falta al respecte pel fet que has de jutjar una jugada, sense tenir en consideració el temps que han compartit amb tu anteriorment. Però això t’ajuda a aprendre i, com deia un savi de la pilota com és Remigio Leal, els amics són com els estels, no es veuen, però sempre hi són.

 
Què li diries als jugadors i persones que t’estan llegint?
Els diria que el beisbol només és un esport, un joc. Els convidaria a gaudir d’ell i a entendre’l. Que pensin que un àrbitre és un ésser humà i com a tal també es pot equivocar alguna vegada, però, per davant de tot, també és una persona que se sacrifica per aquest joc.

 
Quin consell donaries a algú que està cursant per ser àrbitre o que li agradaria ser-ho?
Que tingui paciència, molta paciència per a aprendre i assolir els objectius que es marqui. Que trobi sempre amb els seus companys i amb les persones que el recolzaran en tot moment i, sobretot, que estimi aquest esport i el visqui de manera apassionada.

Repassant tota la teva història en el beisbol català, a quines persones recordes millor i han estat claus en el teu creixement?Buf… Voldria recordar a tantes persones que ompliria un full ben gran. Però, entre altres persones, vull recordar al difunt Antonio Hervás. Sempre recordaré quan un dia em va dir: “Chaval, quieres jugar con el 5 Rosas?“. També al Loren García que em feia córrer cada dia del col·legi fins al camp per entrenar; al Godoy i al Juan Miguel, els meus primers entrenadors; al difunt Xavier Mateu, per tot el que va aportar a la meva carrera; al Tito Domínguez i família; i a Pepe Benseny, un referent important en el món de l’anotació, una gran persona i bon amic. He viscut molt i he compartit vestidor, viatges i rialles amb moltíssima gent, i a tots els tinc presents.



Translate »
Open chat
Hola, ¿en qué puedo ayudarte?