25 Mai “Volem tornar a ser importants en el beisbol i el softbol català”
Miquel Ibáñez porta tota la seva vida esportiva a l’Hèrcules. Jugador de l’entitat des dels 8 anys, ha passat per totes les categories del club fins a arribar a competir en la màxima competició a escala nacional, la Lliga Nacional de Divisió d’Honor, l’últim any que l’Hèrcules hi va participar. Actualment és jugador de la categoria sènior i entrenador de les categories Sub-14 i Sub-16 del club. Amb el suport de la junta directiva i dins d’un grup de treball encaminat directament a la promoció, en Miquel ha estat una de les figures clau en el creixement exponencial de llicències que ha patit el club aquests últims temps, que l’han catapultat a ser el club amb més llicències federatives de tot Catalunya. I tot gràcies a la feina constant i als esforços que han dut a terme un equip format per jugadors i jugadores del club, amb el suport de la junta i amb la feina de gent com en Miquel Ibáñez.
En què es basa la promoció que heu dut a terme a l’Hèrcules que us ha portat a ser l’equip amb més fitxes federatives de Catalunya?
Primerament, en l’establiment de ponts i aliances tant amb l’ajuntament de l’Hospitalet, que sempre ha estat un suport bàsic en el nostre creixement, com també amb els centres educatius propers i totes les entitats que s’han posat en contacte amb nosaltres en els darrers mesos. Per altra banda, també ha estat important generar col·laboracions duradores en el temps per crear un model sostenible i de creixement real i proposar eines, material i recursos humans per als docents de l’Hospitalet, incloent-hi formacions, per crear una xarxa pel futur. A més, no tan sols el nostre programa escolar, sinó també l’oferta esportiva i d’oci per adults, ens ha proporcionat un augment de massa social, jugadors i jugadores notori.
Quin pas ha estat el més important en la promoció?
Prendre com a consigna Esport per a tothom. Considero que ens ha permès posicionar-nos, no només com escola de beisbol i softbol, sinó també com a alternativa esportiva per a exjugadors, usuaris que mai han tingut l’oportunitat d’entrenar aquestes disciplines o, senzillament, persones amb ganes de mantenir uns bons hàbits saludables. Una de les noves incorporacions gràcies al grup de Las Amazonas, ha estat la del Kickingball, un esport no tradicional aquí, però amb molta incidència en països d’Amèrica llatina. Avui en dia estem contents de poder dir que formen part de la família que és l’Hèrcules i, sumant encara més, la nostra aposta per l’esport femení que ja de per si considerem important en les nostres categories de softbol.
Quines han estat les categories que més han crescut?
Per a mi, sens dubte, les categories de softbol masculí, on presentem fins a tres equips en la recent lliga impulsada per la Federació, a més d’una alta participació adulta tant en el sènior com en pares, mares, familiars i simpatitzats, que cada cop són més actius en les nostres activitats. A més, la importància de mantenir un equip per categoria facilita la incorporació de jugadors i jugadores nouvinguts o d’altres entitats/esports. És un esforç molt gran per nosaltres, però la implicació de moltíssima gent està donant resultats en respecte al creixement. Feia anys que el club no disposava de representació en cada una de les categories del campionat català i aquest procés ha sigut realment costós. La majoria de clubs passem o hem passat alguna vegada per aquestes males ratxes, però, tot i això, gaudir del present, de fomentar el planter com antigament, és un premi que ja ens fa molt feliços independentment dels resultats.
Com va sorgir el conveni amb la Fundació Pere Tarrés?
Vam rebre la proposta per formar part d’un projecte d’àmbit europeu de nova creació anomenat PLAY-Sports. La nostra entitat sempre s’ha caracteritzat per una alta implicació social, forma part del nostre codi ètic i volem que segueixi sent així sense que el vessant formatiu, competitiu i d’acadèmia quedi enrere. Som conscients de la importància de l’esport com eina pedagògica i d’inclusió i tot el que feia referència el seu projecte, encaixava al 100% amb la definició de l’Hèrcules, per tant, quina millor manera que de la mà d’una entitat de renom com ells.
Actualment quines activitats relacionades amb el beisbol s’ofereixen a la Fundació?
Hem inclòs sessions de treball amb monitors de la Fundació en algunes de les nostres categories formatives. Aquestes activitats es preparen dies abans i ajuden als jugadors/es més joves a considerar la importància de certs valors, que són diferents i es treballen en cada una de les sessions, i actituds en la resolució de problemes i enfocament en la seva vida quotidiana. Com dèiem, busquem estudiar la importància de la pràctica esportiva com a eina educativa i esperem veure’n els resultats en diferents grups en risc d’exclusió. A més, el projecte desenvolupa competències emprenedores pel grup de joves a través de la creació d’un esdeveniment esportiu patrocinat i coordinat a través de la Fundació. A més de proporcionar als jugadors/es eines i recursos per les seves impulsar les seves iniciatives, aquest projecte serveix per dinamitzar les activitats de l’entitat i fer-los encara més partícips del creixement de l’Hèrcules.
Quines són les vostres perspectives de futur ara que teniu tantes fitxes federatives?
Mantenir aquest creixement, i fins i tot millorar-lo si és possible, però sempre de manera controlada i sostenible. L’objectiu principal és assolir la referència que es mereix un club amb tanta història com és l’Hèrcules, com a opció esportiva per a jugadors/es de beisbol i softbol, i seguir sent el puntal social que considero que som, fins i tot encara més proper i més actiu.
A què atribueixes aquest creixement tan exponencial en les fitxes?
A la transparència que mostrem en tot el que fem. Som conscients de la realitat del club i de la gent que l’envolta i pretenem sempre trobar el millor camí tenint la màxima preocupació pel conjunt de l’entitat. Som una família i és per aquesta premissa base per on comença tot el que fem, i crec que això es transmet. No és una qüestió únicament de programes, iniciatives o idees. Fer les coses com s’han de fer i sempre de manera honesta i propera ens han permès arribar on som ara. Crec que el millor exemple és la cara visible que ha tingut el club tots aquests anys, l’actual president Juan Luis Gimenez de Cisneros i Ferrándiz, qui ha basat sempre tots els seus esforços en portar aquesta idea de proximitat particular com a club en tot el que ha estat relacionat amb el mateix. Però això no vol dir que estigui tot fet. Tenim milers de coses per millorar i canviar, però estem en el camí correcte, creu-me.
Com heu viscut aquest creixement en el si del club els que fa tants anys que hi sou?
L’hem viscut molt entusiasmats. Veure com cada any que passa veus cares noves a més dels de tota la vida tornant a incorporar-se o vinculant els seus fills/es, familiars, etc., només ens motivava a seguir treballant de valent. Tot va començar amb l’actual grup que fonamenta l’equip femení Open el 2013 i des de la seva inscripció el club no ha parat de créixer. Com molts altres, he viscut els alts i baixos que ha tingut el club, des del canvi d’instal·lació a la caiguda de fitxes, on vam passar de disposar de nens i nenes de totes les edats en totes les categories a tenir només un equip sènior. Tornar a revifar aquesta flama ens trasllada als millors temps de l’entitat. Volem tornar a ser importants pel beisbol i el softbol català.
Quin consell li donaries a un club que necessiti créixer?
Primer de tot analitzar realment què es pot oferir i treballar-ho a poc a poc, sense gens de pressa ni angoixa, sobretot sent realistes i conscients dels seus recursos. Saber i tenir molt present el ‘Qui’ (O per a qui), el ‘Què’ i el ‘Com’. Tenint en consideració la dificultat que suposa lluitar contra esports tradicionals com el futbol i el bàsquet, el procés sempre serà més lent i dificultós, però no significa que sigui impossible. Tenim l’avantatge de ser un esport molt visual i molt arrelat en la cultura llatinoamericana que actualment conforma una part important de la nostra societat.
En definitiva, el més important és no tancar cap porta, estudiar cada oportunitat, per estranya que sembli, acceptar els canvis i no tancar-se en una sola idea de club. A nosaltres ens està funcionant. I a banda de tot això, canya, molta canya i moltes ganes per fer el que fan. Crear un ambient de treball ideal i definir al 100% la direcció que es vol prendre per remar tots en el mateix sentit.
