CBS GAVÀ

Entrevista a Gerard Esteva, president de la UFEC

Gerard Esteva i Viladecans

És violinista i llicenciat en dret per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Va començar la seva formació musical quan tenia 3 anys, i des de llavors no ha deixat de seguir practicant i aprenent. La música és una de les seves passions, però també la vela i el mar: es regatista de patí de vela. Com a dirigent esportiu, va ser president de l’ADIPAV (International Patin Sailing Association) i president de la Federació Catalana de Vela. Des del 2014, es president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC).

 

Vostè és president de la UFEC des de l’any 2014, quins han estat els canvis i projectes que l’han dut a ser un líder de l’esport al territori?
Doncs la veritat, és que, vaig tenir molta sort quan em van elegir president el 2014 d’heretar una institució amb unes bases molt sòlides, des d’una perspectiva econòmica, i un projecte molt ben travat, el treball que havia fet el meu antecessor, en David Moner, va ser extraordinari i això ens va permetre poder tenir una institució que fes possible pràcticament tots els somnis que nosaltres ens havíem planificat.
Des de la vessant empresarial, jo crec que els principals canvis que hem fet, han sigut, per una banda, gràcies a la base que ens va deixar el nostre antecessor i la gran feina que havien fet els exdirigents, vàrem poder multiplicar per cinc la facturació que tenia la corredoria, i per tant, d’aquesta manera podem i estem ajudant molt més a les federacions. L’ampliació de serveis, anant en la línia, que ja s’havia establert també per part de les federacions, crec que ha sigut un fet fonamental, modernització i ampliació de serveis.
Tot el que ha sigut la xarxa de suport als clubs esportius, per tant les oficines de clubs que hem obert, gràcies al suport de les federacions, en el que els hi donem tot el servei jurídic, fiscal, laboral, comptable, d’imatge, de premsa, de formació, etc., a totes les províncies i a tots els racons de Catalunya, crec que ha enfortit enormement el teixit i el suport que les federacions donen als seus clubs.
L’aposta clara pel tema de la formació, en el que vàrem adquirir una universitat, un centre inscrit a la Politècnica de Catalunya, en el que fem 5 graus, més de 19 postgraus i 17 màsters, per tant, amb una aposta clara per la professionalització de la formació en l’àmbit de les federacions.
I després, el fet de l’aliança amb tot l’àmbit de l’Eurofitness i el creixement que hem tingut amb les institucions esportives, ens ha fet ser també referents i multiplicar el pressupost per poder, per descomptat, reinvertir tots aquests beneficis a les entitats que representem.
Dit això, crec que unes de les coses que més hem fet, també ha sigut, definir el projecte del sistema esportiu, nosaltres hem cregut convenient fer un estudi comparatiu, que ja va començar el 2014-2015, amb tots els països europeus, de com s’organitzaven, quina era la manera, i detectar quines eren les mancances que el sistema esportiu català, tant pels clubs com per les federacions. I aquí vam fer una proposta, que ha tingut el suport de totes les federacions, i de més de 154.400 persones, que han donat suport, i per tant, vàrem poder presentar la llei al parlament.
Aquests són els principals canvis i projectes, que hem desenvolupat.


Vostè va ser esportista i també directiu i president destacat en Vela. Ara viu el dia a dia de les Federacions, com el va ajudar a ser part del circuit intern d’un esport des de la base fins a la vessant directiva?
Doncs crec que és fonamental, i això ho he explicat moltes vegades, jo vaig començar sent president de l’ADIPAF, que era l’Associació Internacional de Patins de Vela, un tipus de classe de vela, quan just tenia 18 anys. Això em va donar molta capacitat i molta experiència perquè a la vegada vaig sortir elegit secretari nacional de la classe patí de vela, i formava part de la junta directiva de la Federació Espanyola, després vaig formar part també del Comitè Executiu d’aquesta, això em va donar sobretot molta projecció, no tan personal, sinó projecció professional, en el sentit d’entendre com funcionaven les federacions, hem de pensar que quan estem parlant del 2004 al 2008, aquí, a l’estat espanyol, i concretament en Vela, eren les “vaques grasses” total, estaven amb la Copa Amèrica, recordo el projecte del Desafío Español amb Iberdrola, que era un projecte de més de 60 milions d’euros de Copa Amèrica, i per tant estem parlant d’una època, d’unes federacions amb molta capacitat econòmica, amb molta influència i que em va donar molts instruments.
Del 2002 al 2009 vàrem fer una gran feina de promoció de la classe patí, en el que vam establir grans projectes, ens vam inventar la volta a Menorca, la baixada de l’Ebre, el circuit ADIPAF, és a dir que vàrem modernitzar molt, i sobretot amb el tema de la comunicació també, que per mi sempre ha sigut un element essencial, per promocionar allà on hem estat, pel que fa a les institucions i sobretot allò que fèiem, per tant promocionar el patí perquè hi hagués més gent que navegués i perquè hi hagués un creixement d’allò que estimàvem i defensàvem.
Doncs tot això, ho vàrem exportar a la Federació de Vela, el 2009, quan vam guanyar contra el president que hi havia en aquell moment, i la veritat és que l’experiència de Vela per mi ha sigut, sens dubte, la més dura. La més dura per què? Perquè vàrem agafar el 2009, que com deia, eren “vaques grasses” total, i ens va enganxar 2009-2010, la gran crisi econòmica i les grans retallades, més d’un 70% de retallades de la federació, i a més a més, allà hi havia un problema afegit, i és que es va començar en aquell moment, un projecte faraònic que era el Centre Internacional de Vela, que no estava prou finançat per acabar tot el projecte i per poder-lo llançar en marxa, i això ens va provocar una situació de crisis absoluta, que la vàrem poder superar. Tot això, totes aquestes crisis i segurament tots els errors que hem comès, que hem comès molts, de gestió, tant a l’època de l’ADIPAF, com a la federació espanyola, com també a la federació catalana, et dóna uns instruments, que ara quan torna a haver-hi un altra crisi, que estem en una crisi absolutament profunda i complicada, ja que tens elements, perquè recordes com es va actuar en aquell moment, que és el que va funcionar, que és el que no va funcionar, i ho pots aplicar, per tant crec que és imprescindible poder tenir un recorregut i un expertis pràctic del qual és dirigir entitats.

La FCBS va ser una de les 18 federacions que van constituir la UFEC l’any 1933, quina relació mantenen les institucions?
Mantenim una relació absolutament, no bona, sinó boníssima, tant amb el seu president, en Jordi Vallès, com tot el consell directiu de la FCBS. Crec que hi ha una relació de lleialtat i de treball conjunt, que a més a més es veu absolutament definit i reflectit, amb projectes conjunts, com el Camp de Beisbol Carlos Pérez de Rozas, que ho gestionem de forma conjunta amb una UTE pràcticament el 50%. En el que al llarg dels anys, hem demostrat que podem treballar bé i tenim confiança els uns amb els altres, i que ens complementem molt bé. De fet la UFEC, el que ha de fer és donar servei i ajudar a la FCBS, i aquest sempre ha sigut l’esperit que ens ha mogut.


Per posar-nos en context, expliqui’ns la relació de la UFEC amb les federacions i clubs?
Bàsicament, nosaltres som una entitat paraigües, que fem la defensa dels seus interessos, per tant de l’òbit, i que intentem donar serveis a les federacions. Quins serveis? Doncs donem servei jurídic, de forma 360 º a tots els interessos de la Federació i dels clubs que ens ho demanen, també donem el servei comptable i fiscal a les federacions, on presentem tots els impostos i totes les nomines, totes les qüestions que per exemple ara hi han hagut tants ERTOS, ja que els hem tramitat, la definició dels llocs de treball, conflictes varis que puguin haver-hi, etc. Lliurem totes les medalles de campions de Catalunya. Nosaltres tenim pàgines cada dia al Mundo Deportivo, Sport, L’Esportiu i diferents mitjans de comunicació, i el que fem és una finestra d’aquella activitat que fan les federacions i d’altra banda no hi sortirien. També tenim un programa de televisió, que tenim acord amb Esport3 i que publiquem directament a totes les diferents televisions, per tal de promocionar també l’activitat esportiva.
I després tenim tota una sèrie de projectes, per exemple, tenim la Compliance normativa, la Compliance fiscal, que és que nosaltres els hi paguem i els hi auditem a les federacions per tal de poder tenir tota aquesta informació i tots aquests requisits legals a to. Complementàriament, ja que també tenim el tribunal d’Arbitratge Esportiu de Catalunya, i després també fem una cosa, que hi ha moltes federacions que ho utilitzen i és molt important, que és la palanca de finançament, nosaltres fem de banc a les federacions, és a dir, les federacions ens demanen poder finançar les seves subvencions, i nosaltres els hi donem la subvenció a canvi de finançar-la, això perquè ho fem? Doncs perquè l’administració et diu que durant l’any et donarà X diners, però no te’ls paga probablement fins a l’any següent, però la teva obligació es haver-te’ls gastat durant aquell any per poder justificar, per tant, si no financem a les federacions, moltes no podrien rebre ni justificar els seus recursos, és per això que nosaltres fem de banc, i fem una línia de crèdit de més de 3 milions d’euros, que donem a les federacions. Complementàriament a això, també tenim línies de material informàtic, totes les vestimentes de les seleccions catalanes, que les federacions ens ho demanen, també els hi fem, per tant crec que és important que vegin les federacions tots aquest servei.
I com a clubs, ja que tenim l’oficina d’atenció a clubs, de fet és oficinaclubs.cat, allà trobareu tota la informació, però sobretot són tots aquests serveis, no tan complets com per les federacions, i sobretot un servei de formació. L’oficina de clubs el que pretén és que qualsevol club, que estigui federat, pugui trucar i qualsevol dubte se’ls hi pugui resoldre i se’ls hi pugui assessorar, i que, inclús, allò que necessitin contractar, poder-ho contractar de forma subvencionada , per baixar el cost administratiu i que es puguin centrar bàsicament en el que fa en l’àmbit de l’activitat esportiva. De fet, perquè us feu una idea, en serveis a federacions, nosaltres l’any passat vàrem facturar, tot i que no els vàrem cobrar perquè els subvencionem al 100%, més de 2 milions d’euros, i pel que fa als clubs vàrem atendre a més de 3000 clubs esportius de tot Catalunya, que van participar en alguna activitat a l’Oficina de Clubs, amb algun dubte o d’alguna formació que vàrem fer.


Catalunya és un referent a tots els nivells, destaquen els resultats esportius i les grans estrelles a lligues i circuits professionals. Com valora la part de la gestió esportiva per part de federacions, clubs i d’altres agents que formen part del sector en l’obtenció d’aquests èxits?
És fonamental, si tenim èxits a Catalunya és bàsicament per les seves federacions i els seus clubs, i per la capacitat que tenim de reinventar-se i de treballar de forma conjunta. Heu de pensar que Catalunya és dels països que inverteix menys en els seus clubs i les seves federacions d’Europa. Si la mitjana d’Europa es situa entre 100 i 200 euros per habitant, a Catalunya no arriba als 13 euros, per tant estem molt per sota del que inverteix la resta. Tanmateix, tenint una inversió pública de les més pobres que existeix a Europa, tenim els majors èxits esportius i això és gràcies a la voluntat, a l’esforç i el treball, que fan precisament els clubs i les federacions, als quals jo vull agrair.


Per parlar de la situació actual, digui’ns en el context en el qual ens trobem de crisi sanitària i possiblement econòmica, com està afrontant i patint el món de l’esport aquesta situació?
És desesperant, és desesperant perquè nosaltres argumentem que l’esport és segur i que l’esport és salut, i diem que és segur perquè la taxa de contagis en el si d’activitats esportives segons el ministeri de la Generalitat ens situa el 0,28%, i és segur perquè la mateixa organització mundial de la Salut (OMS) marca que és a través de l’esport que ens en sortirem i que podem lluitar amb més garanties a través del coronavirus. I diem que és salut perquè, no només l’OMS diu això, sinó que tenim constatat que per la salut física i mental de la població és imprescindible alinear-se, nosaltres diem que l’esport és part de la solució i no és part del problema, i el que està patint en aquest moment l’esport, és un càstig en l’àmbit català espectacular, que no passa a la resta de l’Estat, ni a la resta d’Europa, i que no entenem. I això és la lluita que estem immersos en aquest moment.


Creu que, quan ens normalitzi tot plegat, ens en sortirem ràpidament o la recuperació serà lenta?
La nostra gran temença, precisament, és aquesta, com que totes aquestes mesures s’estan allargant en el temps, hi ha moltes entitats que podrien aguantar un cert temps, però aquest temps de descompte s’està esgotant. Hi ha això el que provoca o provocarà, precisament, serà l’eliminació o desaparició de molts clubs i de moltes empreses del sector esportiu, que farà molt difícil aquesta recuperació.


Els reptes de futur de les federacions quins han de ser?
Crec que són dos, una la restitució i el suport a les entitats esportives, bàsicament als seus clubs, i la transformació del sistema esportiu, a través d’aquesta llei, que ha de garantir un finançament digne, ha de reconèixer l’esport com un servei essencial, i donar aquest reconeixement institucional.


I els dels clubs?
Doncs tres quarts del mateix, els reptes dels clubs haurien de ser els mateixos que de les federacions, de fet les federacions no deixen de ser agrupacions dels clubs, per tant és una agrupació d’interessos clars que van en la mateixa línia.


La tramitació de la nova Llei de l’Esport, on la UFEC ha estat part activa, com es troba?
Vàrem arribar a un acord amb el govern, i vam presentar un text conjunt al Parlament de Catalunya, però com que ha caigut la legislatura i ara tornarà a haver-hi un nou Parlament, tornarà a entrar la iniciativa legislativa popular, que va ser la llei que van preparar i treballar les federacions, i que van tenir el suport de 154.492 persones. Per tant serà aquest nou document, aquest nou text, el que tornarà al Parlament, i s’haurà de debatre en comissió, perquè ja està aprovat, i el tràmit continua. És l’única llei que s’hereta de la legislatura passada, perquè era una legislatura popular.


Quin missatge donaries al beisbol i softbol català?
Hem de ser persistents, hem de ser solidaris i hem de treballar de forma unitària per sortir-ne de tota aquesta crisi econòmica i social que estem vivint. Tenim la capacitat per poder-ho fer, tenim els lideratges, teniu un president, en Jordi Vallès, i un consell directiu de la FCBS, espectacularment modern, amb una capacitat de superació, d’invenció i de modernització, que cal aprofitar, i per tant aquí jo faig una crida a la unitat i a treballar tots de forma conjunta, com ho fem també a la UFEC. Junts més forts, més lluny i més ràpid.


Moltes gràcies!



femdom empire lexi sindel a girl fucking her favorite penis

Translate »
Open chat
Hola, ¿en qué puedo ayudarte?