L’AUGE

Després dels anys de crisi institucional que va patir la Federació va irrompre al panorama nacional un esdeveniment encara més important, la Guerra Civil. La gran majoria de joves i jugadors catalans van desaparèixer del panorama esportiu, com també ho van fer els clubs de beisbol que havien existit fins aleshores. No es té constància de cap partit oficial de beisbol a Catalunya durant els anys del conflicte bèl·lic, i no va ser el 1943 quan es va recuperar la normalitat que havia caracteritzat el beisbol català d’abans de la Guerra. Ja en l’època de la Postguerra la Federació Catalana es va postular com a única institució al capdavant del beisbol català, deixant enrere tota la problemàtica que hi havia hagut abans de la Guerra Civil. Durant tot el temps que va durar la postguerra i el franquisme el beisbol català va anar en auge. Sumat a l’increment de llicències i d’equips al territori català, van començar a aparèixer equips i a formar-se federacions de beisbol arreu d’Espanya, fet que va obrir la porta als tornejos interregionals, un fet que no s’havia produït encara a gran escala com va començar a passar després de la postguerra.

A més de tots els tornejos nacionals, també van començar a arrelar els primers campionats internacionals, on Espanya ja estava present, amb una forta presència catalana. Durant l’auge del beisbol a tot el territori nacional Catalunya va portar la capdavantera, ja que acumulava ja quasi 20 anys d’història més que la resta de federacions nacionals. Va ser en aquest període on van començar a aparèixer clubs que encara existeixen avui en dia. Concretament, l’Hèrcules, aleshores situat a Les Corts, va néixer el 1940, seguit del CB Viladecans, que nasqué el 1945. A més, també es té constància de la consolidació de seccions de beisbol dins dels grans clubs de futbol catalans, com en el Futbol Club Barcelona, secció que va durar fins el 2011 i que va desembocar en l’actual Club Beisbol Barcelona, o també dins del Real Club Deportivo Espanyol.